Els orígens de Vallbona es remunten vers l'any 1150, quan Ramon de Vallbona i un grup mixt d'eremites hi aixecaren un nucli habitat i una capella dedicada a Santa Maria de Vallbona.

El 1176 s'escripturà la donació del lloc de Vallbona a Ramon de Vallbona i a la resta d'eremites.

Sembla ser que els homes del grup marxaren i es quedaren només les religioses, les quals s'uniren a l'orde cistercenca per la voluntat de Berenguera de Cervera, que portà de Tulebras Òria Ramírez, la que fou la primera abadessa del monestir.

Als voltants del 1573 neix el municipi de Vallbona de les Monges després de la proposta que féu l'abadessa Estefania de Piquer (1563-1576) als vilatans de Montesquiu per traslladar-se prop del monestir. Aquesta invitació fou per l'obligació del Concili de Trento, el 1563, de mantenir segurs els cenobis de religioses de possibles saquejos.

A aquests els oferí habitatge i terres per conrear. En un principi, la instal·lació fou dins el recinte del monestir però amb els anys, s'anà perfilant l'estructura del poble al voltant dels murs.

El municipi de Vallbona de les Monges ha anat modificant el seu àmbit territorial i de gestió al llarg dels anys, durant els quals ha incorporat en diversos períodes el nucli agregat de Rocallaura.
Rocallaura va estar adscrita a Vallbona de l'any 1920 al 1930 i d'aquesta última data al 1970 es va independitzar. A partir del 1970 va tornar a formar part de Vallbona essent un agregat juntament amb Montblanquet i el terme de Montesquiu. El 2003 es va constituir la EMD de Rocallaura, una Entitat Municipal Descentralitzada.